"A confederacy of dunces"
John Kennedy Toole
Fugir, córrer, ignorar,
cremar com un nou Fènix.
Pell de llamborda,
tel impermeable
que amaga el foc guaridor.
Fins la darrera paraula
exhalada amb aire enverinat,
fins el mes lleu vestigi
d'aquesta estulta realitat:
atorga el mestre
en el deixeble la niciesa,
s'imposa un udol
menstruador de mentides.
Potser morir
no sigui tan esgarrifós.
I renéixer només
per al petó furtat a la nit
sobre la tèbia duna del teu rostre
entre llençols adolescents,
per a la tendresa íntima
d'alguns instants fugissers
-sol, conversa, muntanya, mirada-
que bastirien d'autèntic
el color d'existir.
|