ALGA Revista de Literatura
nº70 - otoño 2013




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Niña saharaui de Marcello Scotti

    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Páginas centrales

    TALLER DE LITERATURA


    MONTSERRAT ABELLÓ

    Montserrat Abelló, Una poeta comprometida con su tiempo
    por Neus Aguado

    Conversa amb Montserrat Abelló
    por Neus Aguado

    Poemas de Montserrat Abelló
    Selección y traducción de Neus Aguado


    CONVERSA AMB MONTSERRAT ABELLÓ


    NEUS AGUADO

    Barcelona, a casa de la Montserrat Abelló, octubre de 2013.

    Montserrat, et vaig deixar asseguda escrivint i torno i me'n parles d'un munt de coses fetes en els últims mesos i de nous projectes i això és realment encoratjador. Així, aviat sortirà en solitari el llibre Indicis d'altres moments a l'editorial Denes, que l'havies inclòs a la teva obra completa Al cor de les paraules (Obra poètica 1963-2002). I està a punt de sortir a Londres la traducció a l'anglès -que has fet tu mateixa- d'una cinquantena de poemes d'amor, una selecció feta d'entre tots els teus llibres i que també inclourà algun d'inèdit a l'editorial Francis Boutle Publishers: Fifty Love Poems. "Sí és gairebé igual que el llibre, Poemes d'amor, que ja vaig editar en català a l'editorial Denes", em diu la Montserrat:

    "El dia 1 de febrer faré 96 anys i no estic gens a punt de morir. Tinc aquesta sensació que no em moriré mai. I mira que he tingut coses i en tinc motius per a estar pessimista, però, encara he tingut força sort, fins i tot m'han donat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes [2008]. Tot i que és una vergonya que només hagin concedit aquest premi a tres escriptores en més de quaranta anys".

    Altres honors rebuts han estat el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, també en el 2008, per la seva trajectòria professional i artística i, molt abans, la Creu de Sant Jordi el 1998. Així mateix és sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

    Ha estat distingida també amb el Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia (1999) per Dins l'esfera del temps, i al 2003 pel recull de la seva obra poètica Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002 va rebre el Premi Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, el Premi Literari de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica i la Lletra d'Or.

    La Montserrat Abelló sempre ha estat una molt bona traductora de poesia anglesa, aquesta tarda em llegeix amb energia la seva traducció del poema "El coratge de callar" de Sylvia Plath de l'antologia Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX i es com si l'acabés de traduir i sona molt bé, m'explica que de les seves traduccions està molt satisfeta:

    "Jo segueixo el ritme natural, el mèrit de Cares a la finestra... és que llegeixes a cada poeta i cadascuna té la seva pròpia veu original i totes són diferents, no s'assemblen a la meva poesia, com fan altres traductors poetes. La meva poesia pot agradar o no, però, les meves traduccions sonen molt bé".

    Montserrat Abelló ha publicat llibres de poemes de Sylvia Plath, Adrienne Rich, Anne Sexton, al 2007 va rebre el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica per Sóc vertical. Obra poètica 1960-1963, de Sylvia Plath. El 2008 també va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2008), pel conjunt de la seva obra com a poeta i traductora.

    Amb Adrienne Rich va mantenir una relació epistolar important i el setembre de 2007 van estar juntes a la Trobada de Poetes Sense Fronteres, a la Universitat de Nova York.

    "Vaig anar-hi amb la meva filla, la Mireia [Bofill] i va ser una experiència molt agradable compartir uns dies amb Adrienne Rich, jo ja l'ahavia traduïda". [Rich, Adrienne: Atles d'un món difícil. València: Edicions de la Guerra, 1994].

    Després de la reexida antologia d'escriptores de parla anglesa, Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX, Abelló va pensar, amb raó, que estaria bé fer una antologia d'autores catalanes contemporànies. De seguida li vaig fer costat i van posar fil a l'agulla, amb periòdiques reunions gastronòmiques a casa de la Montserrat, cuinades pel seu marit, l'enyorat Joan Bofill. Aquelles reunions a l'hora del dinar i a d'altres hores van ser molt divertides i aclaridores, i no parlo tan sols de l'arròs amb conill i cargols d'en Joan, ni dels whiskys ni dels negronis que ens preníem mentre en Joan reprovava burleta aquest comportament en dues dames i ens titllava de quasi pirates. Molt aviat es va afegir als dinars la Maria-Mercè Marçal que, amb el seu entusiasme indiscutible, va decidir que jo havia d'exercir de crítica i ajudar en la selecció i fer el pròleg.

    D'aquestes reunions van sorgir molts projectes, però, els més importants han estat indiscutiblement l'antologia Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX i la creació del Comitè d'Escriptores del Centre Català del Pen. En la fase de maduració de l'antologia vam treballar molt estretament la Montserrat, la Maria-Mercè Marçal i jo, després, i degut a la malaltia que va patir la Maria Mercè, es va incorporar al projecte la Lluïsa Julià. Així es pot dir que la primera etapa del procés va estar en mans de la Montserrat, la Mercè i jo, i la segona en les de la Lluïsa Julià i les meves. Amb la Lluïsa vam escriure un pròleg diferent al pensat en un primer moment, però també prou vàlid. I d'altra banda, la Lluïsa Julià es va encarregar de la poc agraïda feina de trobar editor i així Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX es va editar a la barcelonina editorial La Magrana, el 1999. Paisatge emergent... continua sent una antologia impecable i molt plagiada, això darrer -entre d'altres fets- avala el seu èxit. I valdria la pena fer una edició revisada.

    "Des del 1963 vaig estar divuit anys sense publicar, va ser la Maria-Mercè [Marçal] que em va animar a publicar una altra vegada, quan el moviment feminista em va voler editar vaig lliurar el recull a laSal". [Vida diària. Paraules no dites. Barcelona: laSal, edicions de les dones, 1981].

    Curiosament alguns escriptors i escriptores nascuts o vinculats al Vallès Occidental han prologat els llibres de la Montserrat Abelló, des del primer pel Joan Oliver fins al següent per la Marta Pessarrodona, jo mateixa a l'antologia en castellà, i el 2006 en Feliu Formosa; sense oblidar, entre d'altres, els pròlegs de la Maria Àngels Anglada i la Maria-Mercè Marçal. Els pròlegs no són aliens a la descripció d'un món literari construït en un territori amb ferides polítiques, culturals i lingüístiques.

    Dins la conversa, la Montserrat em dirà:

    "El pròleg de Joan Oliver per al meu primer llibre Vida diària (1963) és el que més m'ha agradat de tots, és molt bonic i molt sincer. Al Joan Oliver no li agradava gens Xile, parlava del "corrent fred", perquè a Xile pot fer un fred de sota zero graus i això no li agradava gens, i ell va tornar una mica abans que nosaltres. Vam ser molt amics."

    També es va tractar molt amb la pintora Roser Bru que es va quedar a Xile i que ha il·lustrat diverses publicacions d'Abelló.

    Tu amb el teu marit Joan Bofill i la filla i els fills nascuts a l'exili, Mireia, Miquel i Ferran, vau tornar a Barcelona el 1960. En total vas passar a Xile vint anys.

    "Xile va ser per a mi unes vacances massa llargues, com acostumo a dir. Xile era un país molt demòcrata, fins que va arribar en Pinochet, com va passar a l'Argentina i com havia passat aquí abans amb en Franco. La part central era una gent molt culta, amb molt contacte amb la literatura universal, sobretot la francesa. Entre d'altres escriptors i escriptores vaig conèixer al Pablo Neruda que era molt accessible. A mi m'agradava Xile però mai vaig pensar en quedar-me a viure per sempre. Nosaltres, al contrari de la majoria dels nostres amics que es van quedar, pensaven en la tornada.

    Malauradament, l'exili el vaig trobar aquí quan vaig tornar el 1960, perquè el català era perseguit i va ser tant així que com a reacció vaig deixar de llegir en castellà. Voldria ser independent per tornar a estimar el castellà. Des de llavors vaig deixar de treballar en castellà, i vaig treballar només en català i en anglès.

    Una altra cosa molt curiosa va ser la meva sensació. L'única sensació que vaig tenir de viure en democràcia va ser durant la República".

    Acaben de complir-se quaranta anys del cop d'Estat a Xile, què en penses hores d'ara?

    "Vaig tenir la sort de no ser-hi. Precisament Xile era un país, des del punt de vista de la gent, molt demòcrata i molt semblant als catalans, i el cop d'Estat de Pinochet va ser molt semblant al cop d'Estat d'en Franco. Al Salvador Allende jo el coneixia, era del Country Club de Santiago de Xile. Estava una mica més a favor dels obrers, però no era comunista. Després del cop d'Estat, a Xile va ser horrorós, vam matar l'equivalent a un estadi ple de gent".

    I me'n recordo d'un poema de Foc a les mans que la Montserrat Abelló va dedicar 'A Roser Bru i a tots els amics i familiars de Xile' amb motiu d'aquell funest onze de setembre de 1973:

    Quins missatges frustrats
    ens omplen els ulls.
    Aterreix la por de tants
    esbarzers.

    Les punxes s'arrapen
    a les mans, petits martiris;
    flocs de llum -engrapades
    mentides en cada floc lluent.

    S'esllavissa l'espant
    sense fi, I
    les botes s'ensorrren en
    el llot de tants dies.
    L'ordre, un desgavell; un caos
    De malediccions, d'enveges.
    Tants morts amb ulls
    oberts que ens miren.

    Però encara floreixen geranis i
    hi ha ocells que volen a
    mig aire!

    Avui, onze de setembre,
    sols la mar ens separa.

    Sempre dic que ha estat una coincidència significativa molt important, a la meva vida, el fet d'haver coincidit amb persones, creatives, entusiastes, intel·ligents i treballadores, un clar exemple és la Montserrat Abelló i Soler.

    La Montserrat m'acomiada amb aquestes paraules, que m'havia dit a l'inici de la nostra conversa: "Penso que no em moriré mai, tinc la impressió que no em moriré mai", i jo li contesto que penso exactament el mateix. Està esplèndida.

    Poesia

    • Vida diària. Barcelona: Joaquim Horta, 1963. [Pròleg de Joan Oliver].
    • Vida diària. Paraules no dites. Barcelona: La Sal, 1981. [Pròleg de Marta Pessarrodona].
    • El blat del temps. Barcelona: Columna, 1986. [Pròleg de Maria Àngels Anglada].
    • Foc a les mans. Barcelona: Columna, 1990. [Pròleg de Maria-Mercè Marçal].
    • L'arrel de l'aigua. València: Edicions de la Guerra, 1995.
    • Són màscares que m'emprovo... Barcelona: Cafè Central, núm. 63, 1995.
    • Dins l'esfera del temps. Barcelona: Proa, 1998.
    • Asseguda escrivint = Seated Writing. Barcelona: Edicions 1010, 2004. [Amb imatges de Marga Ximenez].
    • Memòria de tu i de mi. València: Denes, 2006. [Pròleg de Feliu Formosa].
    • El fred íntim del silenci. València: Denes, 2008.
    • Poemes d'amor. València: Denes, 2010 [Pròleg de Vinyet Panyella
    • Al cor de les paraules (Obra poètica 1963-2002). Barcelona: Proa, 2002; 2012. [Pròleg d'Oriol Izquierdo].

    Traduccions (selecció)

    • Plath, Sylvia: Arbres d'hivern. Barcelona: Llibres del Mall, 1983.
    • Plath, Sylvia: Tres dones. Barcelona: Columna, 1993.
    • Plath, Sylvia: Ariel. [amb Mireia Mur]. Barcelona: Columna, 1994.
    • Plath, Sylvia: Sóc Vertical. Obra poètica 1960-1963. Barcelona: Proa, 2006.
    • Rich, Adrienne: Atles d'un món difícil. València: Edicions de la Guerra, 1994.
    • Sexton, Anne: Com ella. Barcelona: Proa, 2011.
    • DD. AA.: Cares a la finestra: vint dones poetes de parla anglesa del segle XX. Sabadell: Ausa, 1993; Barcelona: Cercle de Lectors/Galaxia Gutenberg, 2010.

    NEUS AGUADO (1955) es escritora y entre sus libros han tenido especial acogida Ginebra en bruma rosa (1989), Paciencia y barajar (1990), Aldebarán (2000) e Intimidad de la fiebre (2005).
              Con Montserrat Abelló ha llevado a cabo diversos proyectos literarios como la coordinación del espacio de poesía de la IV Feria Internacional del Libro Feminista (1990) y la traducción de una cuarentena de autoras asistentes a la Feria, y la traducción al castellano de "Cuatro poetas canadienses: Rhea Tregebov; Di Brandt; Nicole Brossard; Louise Cotnoir" (El Ciervo: revista mensual de pensamiento y cultura, núm. 490, 1992, págs. 21-24). También ha colaborado en la creación del "Comitè d'Escriptores del PEN Internacional" (además de Abelló y Aguado, son cofundadoras Maria-Mercè Marçal, Mercè Ibarz, Lluïsa Julià i Josefa Contijoch), junto con ellas -y otras colaboradoras- se realizaron las conferencias dramatizadas recogidas en dos libros de ensayo Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, 1998 y Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món. Barcelona: Proa, 1999. Asimismo, es coautora de la antología Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona: La Magrana, 1999, proyecto de Abelló y de Marçal, finalmente concluido por Julià y Aguado.
              Ha traducido a Montserrat Abelló en diversas ocasiones, aunque el trabajo más importante ha sido la selección, traducción, prólogo y edición de la antología bilingüe Montserrat Abelló. Antología. Sant Cugat del Vallès: Los Libros de la Frontera, 2005.