QUAN T'ESTIMAVA
Sense estels, la nit és òrfena
i no pot protegir-me de la teva absència.
He submergit en la mar fosca tot el que
de mi quedava i m'he adormit serè.
El bes de les aigües em retorna a tu,
suaument, i assaboreixo uns llavis de llum
que ja coneixia d'aquells capvespres
en els balcons del meu país mediterrani…
De nit, el Sol és orfe
i no sé protegir-lo de la teva presència.
Salto, saltes…, rodolo, rodoles i t'allunyes…
Ara ja sé qui ets i no pas quan t'estimava.
|
|