CAMINS PARAL·LELS
C
amins paral·lels de vies i andanes.
Van i venen minses llaminadures,
tornen a rodolar paper i tabac
-res torna, però el canvi és subtil-
i un cordó umbilical de llengua bífida
reparteix sons de ritme maquinal
entre un parell de seients siamesos
del metropolità -mot ancestral,
car dues síl·labes marquen el límit-.
Darrera inèrcia, parada final:
"tu, sortida nord; jo, sortida sud"...
Marxa buit el vagó, potser demà
un nou atzar li atorgui la memòria.
|
|