MARIA-MERCÈ MARÇAL
MARIA-MERCÈ MARÇAL: NOTA INTRODUCTÒRIA
JOSEFA CONTIJOCH
Maria-Mercè Marçal va néixer a Barcelona el 13 novembre 1952. La infantesa la va viure a Ivars d'Urgell; va anar a les Escoles Nacionals fins als 10 anys. Llavors va passar a estudiar el batxillerat a Lleida, des d'on va anar a Barcelona, l'any 1969, per estudiar Filologia clàssica. Va rebre el lògic gran impacte durant els anys universitaris (1969-1975) que la va influir determinantment, a nivell de forma de vida, d'ideologia i de vocació intel·lectual. L'any 1972 es va casar amb Ramon Pinyol i es van traslladar a Sant Boi de Llobregat, on ella donava classes a l'Institut, tasca que ja no abandonaria i que seria la seva professió fins a la mort. L'any 1973, amb Ramon Pinyol, ànima del projecte, i amb Xavier Bru de Sala, van crear l'editorial Llibres del Mall, amb la voluntat d'obrir l'espai a una generació d'autors joves, tots ells poetes, que incloïa, com un fet cultural conjunt, a poetes de les Illes i del País Valencià. Maria-Mercè Marçal sempre ve tenir uns eixos fonamentals tant en la vida com en la creació. Ja en el primer poemari, Cau de llunes, dels anys setanta, hi apareixia el posicionament social, ideològic, independentista i d'esquerres, i la presa de consciència feminista, que no va abandonar mai.
L'any 1972, juntament a la seva lluita pública, s'integrà obertament al moviment feminista, que va fer d'ella un estendart. Amb la seva generositat i entrega habituals, es prestava a tot tipus d'actuació: xerrades, conferències, manifestacions, recitals, articles… Es va transformar en la veu poètica del feminisme, sobretot a partir de la publicació de Bruixa de dol, l'any 1979. Conjuntament inicià la tasca de traducció d'autores que tenen a veure amb el feminisme: Colette, Marguerite Yourcenar, Adrienne Rich… Poc abans de morir tenia el projecte, entre molts d'altres, de traduir la poeta de Lió del segle XVI Louise Labé.
L'any 1976 va ingressar al moviment independentista PSAN i va participar en la formació de l'Assemblea de Catalunya i en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra. Progressivament es va apartar de la política i a partir dels anys vuitanta, es va abocar a la feina netament cultural i literària. Va crear la secció de feminisme en la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, on acudia cada any.
L'any 1980 trencà el seu matrimoni i se'n va anar a viure a Barcelona, sola, per primera vegada. Va fer oposicions a ensenyament secundari de Llengua i Literatura catalanes i començà a ensenyar a l'Institut Maragall. Després treballaria a l'Institut Joan Boscà.
D'una formació sòlida i clàssica, coneixia molt bé els poetes medievals que la van influir sempre, sobretot Ausiàs March; també els castellans de la generació del 27, sobretot Lorca. Però com era una lectora contumaç, llegia de tot i de tot arreu. Tenim l'exemple de les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva; com que ella no sabia rus, fent col·laboració amb Mònika Zgustovà, van editar-ne els poemes, posant-hi ella el seu català.
A l'any 1994 va crear el Comitè d'Escriptores del PEN català, (del qual vaig tenir el goig de formar-ne part) on ens dedicàvem a aflorar record i memòria de l'obra de dones escriptores i poetes, moltes desconegudes i/o oblidades, a dedicar-los publicacions, conferències, i a recuperar-ne l'obra: Mª Antònia Salvà, Clementina Arderiu…
L'única novel·la que va escriure va ser La passió segons Renée Vivien (1994). Hi va treballar uns deu anys, durant els quals anava sovint a París, aprofitant les vacances, per buscar documentació en arxius i biblioteques. Comptava amb l'ajuda de la poeta i amiga Felícia Fuster, que l'allotjava a casa. La passió segons Renée Vivien va ser premi Carlemany.
A la primavera-estiu de 1996, se li diagnosticà càncer, contra el qual va lluitar amb totes les seves forces, i que la va matar a Barcelona el 5 juliol del 1998, quan només tenia 45 anys i tota una obra per continuar.
La seva producció compta amb els poemaris:
Cau de llunes (1973-1976) - influència Lorca, de la poesia i la cançó popular.
Bruixa de dol (1977-1979) - encara Lorca i la cançó popular.
Sal oberta (1982) - apareixen les seves preocupacions essencials: feminisme, política.
Terra de Mai (1982) - fent servir la complicada forma de la sextina medieval.
La germana l'estrangera (1981-1984) - gran poemari de maduresa.
Desglaç (1984-1988) el millor poemari, plenament despullat i en nuesa desolada.
Raó del cos (1991-1998) - edició post-mortem de poemes no publicats a cura de Lluïsa Julià.
JOSEFA CONTIJOCH PRATDESABA, nascuda a Manlleu (Plana de Vic), el 20 de gener de "l'any de l'aiguat". Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudis de Comerç i d'Idiomes a les germanes Carmelites de Manlleu. Estudis de Filologia a la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Maria-Mercè Marçal) va formar part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN. Poeta i narradora, ha publicat darrerament "Sense alè", premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 2012.
|
