Poesía

JOSEFA CONTIJOCH

JOSEFA CONTIJOCH PRATDESABA, nascuda a Manlleu (Plana de Vic), el 20 de gener de "l'any de l'aiguat". Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudis de Comerç i d'Idiomes a les germanes Carmelites de Manlleu. Estudis de Filologia a la Universitat de Barcelona. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Maria-Mercè Marçal) va formar part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN. Poeta i narradora, ha publicat darrerament "Sense alè", premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 2012.

A Maria-Mercè Marçal (1952-1998) In memoriam
TANKA 6 A Heura Marçal No t'oblidarà amb miralls acolorits farà rateta i t'encendrà les galtes i liquarà la gleva. (B. IX/1998) CARAVANES Els meus somnis desfilen com lentes caravanes (Renée Vivien) Caront se t'ha emportat el vell barquer a boca de canó a punta d'alba voldria imaginar d'algues plena la barca. Camí sense retorn el de les ànimes: t'acompanyen les flames en mudança i els somnis de Renée com lentes caravanes? (B. IX/1998) GOTA A GOTA Arran de mar on trenquen les onades a redós de la llum enlluernadora els ulls cegats: brillantor d'aigua clara. Al fregadís sorrós de les mirades gota a gota l'absència feridora (gleves grumolls) a bocins arrencada. La teva veu: glopades i glopades i a flor de pell la força nodridora: esclat de llum gota a gota invocada. (B. 12/IV/1999)	Pare-esparver que em sotges des del cel (Maria-Mercè Marçal, Desglaç) En una noche oscura (San Juan de la Cruz) Perquè teu és el regne i el poder eximeix-me d'haver de decidir allibera'm de dir o de no dir i que caiguin els fets com la destral i dallin caps i dallin voluntats i les coses es facin com tu vols. Aparta de mi el calze del malson allunya'm l'orfenesa de la sang ajuda'm a evitar el saqueig del temps i porta'm a l'oblit de tot el mal al meu exili en tu i en el teu bé i a la blanca espiral del buit replè. Renta allò brut i rega el que és eixut d'aquesta carn que és dèbil i pateix perquè teu és el regne de la llum i meu és el naufragi en negra nit teu el poder la glòria i l'esplendor i meva l'aigua fosca de l'oblit. Del llibre Les lentes il·lusions (2001). Qui va dir que la distància és l'oblit? l'oblit de què? l'oblit a on? l'oblit que fon i fon i fon neu de congesta rebel a fondre's? tan empernat el teu record no deixa espai per a l'oblit l'espai no pot.
página siguiente