ALGA Revista de Literatura
nº69 - primavera 2013




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Ilustración de Maria Girona para
      la cubierta del libro “La germana,
      l’estrangera” de Maria Mercè
      Marçal. Edicions del Mall, 1ª ed.
      Barcelona, 1985.

    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    M. DOLORS MILLAT LLUSÀ

    M. DOLORS MILLAT LLUSÀ (Sort - Lleida), és Llicenciada en Història Antiga per la UB. Escriu poesia des de jove, però fins fa uns anys no dóna prioritat a aquesta dèria. Ha publicat els poemaris Lunas de arena(2007) i Al batec de la terra(2009). El 2012 publica Quirat i mig, la primera novel·la. Ha estat cap d'estudis de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, i ha fundat i dirigit la Escuela de Escritores Alonso Quijano (La Manxa). Durant més de quinze anys ha impartit classes de tècniques narratives.

    PARER

    Al cap i a l'últim,
    no necessito gaires coses:

    una mantellina de missa
    (s'ha de tenir cura dels déus),

    també aiguardent per oblidar
    (cal mantenir a ratlla els records),

    un estoig amb llapis i goma
    per escriure algun vers

    i un escamot de cavalls i egües
    per escapar al galop
    d'altres necessitats.

    NECEDAD

    A veces pienso tanto
    en el futuro
    que se vuelve pasado
    sin haberlo vivido.

    Eso es
    morir inútilmente.


    FILL DE LA LLUNA

    Trompetes al galop encenen l'arena
    or i grana. Irromp el toro de Lidia
    que enfila el roig del capot com un llamp fer.

    De colors, la banderilla cau i es clava.
    Olé! Vibra l'aire amb música de gesta
    al laberint esfèric, verd atzabeja.

    Fit a fit, cos a cos: dansa nupcial.
    Ancestre de lluna. Silenci de sang.
    Olé i olé! diu un pasdoble carmesí.

    A contra sol, una estocada segura
    punxa el perfil lluent amb negre i vermell.
    El bou furga la terra als peus del torero.

    Vestida de festa, s'imposa la mort.

    NADA

    En mi mapa no figuran
    ni ríos, ni sendas.

    Ni siquiera un nombre
    escrito con claridad.

    Tal vez todo es apariencia
    atrapada en una ráfaga.



    página siguiente