Poesía

PERE-RAMON. AGUILÓ

És membre del Grup de Poesia ALGA. Vegeu: http://www.poesiaalga.org/

QUE NO SIGUI UNA ALTRA Que no sigui una altra, que no sigui un altra la neu, neu que us llisca, tèbia, pupil·la avall. Vostre ha de ser, vostre ha de ser el glaç, glaç que a les mans s'enrogeix, pedra de gel amb el cor bullent. Dura i flonja, dura i flonja us ha de ser la mirada, neu pols germana del cristall, tibada gorja de suau respir. En l'allau de presents que ens naveguen cap enlloc, presoners de tan dolç engany, servadors encara del que ja no teniu, enforquillats en drets il·lusoris: Qui, llevat de vosaltres, em tornarà a la riba més clara, a la més verda transparència de la més elemental branca? Qui, si és que no sou vosaltres, herois de saba espessa, ambre que esdevindrà carn? Condemnats a gaudir el silenci només quan salvareu les paraules de tanta llengua mesquina.

página siguiente