Poesía

TÒNIA PASSOLA

TÒNIA PASSOLA, (Barcelona), és llicenciada en Història de l'Art i catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes de Secundària. Té publicats els llibres: Cel rebel (2000) (premi "Cadaqués a Rosa Leveroni), La sensualitat del silenci (2001) (premi "Vicent Andrés Estellés"), Bressol (2005) i L'horitzó que no hi és (2009).La seva poesia, vista en el seu conjunt, és pot dir que és un quadern de vida a on memòria i imaginació, realitat i somni, malgrat les limitacions que comporta la paraula, ella les diu, i elles la diuen

VIL.LA JOANA Amb el lilà he pujat les escales, a cor obert, per deixar l'enyorança, i abraçar l'art que acull amb benaurança: el d'una veu, viva en aquestes sales. La paraula és qui sacseja les ales, la qui aixeca al vol versos d'esperança, et ve a trobar, se t'endú amb confiança, dins el goig blau de les col·legia-les. Morir talment com s'ha nascut: això volgué un poeta; i la rima febril des de la màrfega va obrir sardanes. Les Hespèrides tornen de debò a tenir Hort. I Flordeneu i Gentil galantegen a frec les persianes.	PER UN CARRER Per un carrer, n'era el més predilecte, baixava sol des d'un extrem l'Instint. El goig del seu fetiller laberint li resplendia amb el dia, l'aspecte. Per l'altre extrem pujava l'Intel·lecte, que de la Passió és tan distint, i tot i ser amants força sovint feien molts cops separats el trajecte. Com t'esperava!, va dir l´Intel·lecte. Com et buscava!, respongué l´Instint. La Bellesa és qui m'ha empès a sortir, va dir l´Instint als ulls de l´Intel·lecte. Per la Bellesa t'he anhelat, Instint. I els llavis de l'Art feren el camí.
DESIG Havia sentit dir, que el desig pot trucar a la porta del no-desig i si aquesta no s'obre, ell hi entra a poc a poc. Que pot teixir una tela meravellosa entorn del no-desig fins a embolicar-lo amb el fil ardent de la mirada. Que a voltes, és el llamp que esquinça amb passió el cim obscur. La pedra furient que esbotza l'enlairada imaginació del risc. Aquell regal no prou encertat que tot d'una se'ns fa entranyable. Li digueren (avui ella ha tastat aquest dir) que el desig inunda a la fi l'aridesa rebel del més hostil paratge.
página siguiente