Poesía

MANUELA MARTORELL

MANUELA MARTORELL, (Barcelona, 1927-2012). Va formar part del grup Alga i va publicar assíduament els seus poemes en aquesta revista. També va ser essencial per ella poder publicar a La Voz de Castelldefels un poema cada mes des del 2002 al 2006. La seva poesia és un insistent cant a la natura, centrada a l'entorn d'aquesta zona de Castelldefels, a on va transcórrer part del seu temps.

SOMNI Va caure un estel, amb les meves mans el vaig entomar, !feia molta llum¡ els meus ulls estaven tan enlluernats, per més que els obria no el podia mirar. Sense pensar-m'hi el vaig tornar a alçar, com si fos un coet s'anava enlairant, llavors si que el veia anar-se enfilant, no sabia què fer, si riure o plorar. Em sentia estranya quan vaig despertar.	UN ALTRE ESTIU La mateixa mar, diferent la platja La mateixa vela diferent la barca. La mateixa gent amb diferents cares. Diferents veus, mateixes paraules Infants diferents mateixes rialles. El cel sempre blau, els núvols sí canvien. Ones diferents, sempre escuma blanca. Diferents gavines, mateixes petjades Res serà el mateix. Quan el temps ja passa ens deixa les cendres, s'emporta la flama.
L'OCELL (Mallerenga cuallarga) Enfilat al final de la branca més alta, des d'allà veia més pins, fins i tot el mar, mirava el cel i els núvols com passaven, escoltava i veia altres ocells volar. Quan el vent molt suaument el balancejava, jo pensava, en mirar i veure'l tan content, amb el goig del que és feliç amb poca cosa, com ho era dalt de la branca aquell ocell.	LA MEVA GERMANA LLUÏSA Ja no estarà entre nosaltres, se li han acabat els sofriments. Envoltada de corones de flors l'últim adéu... Se'n va anar per sempre, sols ens queda tristesa i records. Què li espera a l'altra vida? Què queda darrera la mort? El que sé és el que jo voldria. Que tornés a cantar altra vegada amb els cors dels àngels celestials, que caminés pels jardins de la glòria omplint de moltes flors el seu cistell, que mirés el mar i a muntanya i se sentís tan lliure com el vent, a les nits el son amb les estrelles i amb la llum de l'alba es despertés.
página siguiente