ALGA Revista de Literatura
nº68 - otoño 2012




Dirección:

  • Goya Gutiérrez

    Edición:
  • Grupo de Poesía ALGA

    Responsables de la edición del presente número:
  • Goya Gutiérrez
  • Enric Velo

    Maquetación, composición y diseño web:
  • Enric Velo


  • Portada:
    • Campos de Soria
      de Edu Barbero

    Sumario
    http://revistaliterariaalga.com/

    Poesía

    AMALIA SANCHÍS

    AMALIA SANCHÍS (Barcelona). Es poeta, poeta experimental, performer, artista conceptual y multidisciplinar. Diplomada en publicidad y licenciada en periodismo. Actualmente es editora y socia fundadora de Parnass Ediciones y de In-Verso ediciones de poesía. Ha publicado cinco libros de poesía: He convidat al silenci a passar la tarda amb mi (1996). Basura poética (1998). Poemes d'hivern un capvespre de primavera (2000). Retrato en dos mitades (2001).

    A COATLICUE

    Coatlicue significa "la de la falda de serpientes", era la diosa de la vida y la muerte, la diosa madre en la mitología azteca. Coatlicue era representada como una mujer usando una falda de serpientes y un collar de corazones que fueron arrancados de las víctimas de sacrificios. Su cara eran dos serpientes enfrentadas. Este concepto de dualidad quedó plasmado en la concepción del universo que sintetiza la cosmovisión del hombre azteca, su mundo de opuestos y complementarios y el deber de mantener el equilibrio universal.

    Te excusan y te envuelve
    los hados infinitos
    vistiéndote a deshora
    con faldas de serpiente.
    Te muerden con su cola
    manchada de veneno
    las bocas abismales
    de animales sedientos.
    Te pierden los caminos
    de vuelta de otras vidas
    en dónde pereciste
    cansada del olvido
    y al olvido vuelves
    al mundo de los muertos
    al mundo en que naciste
    para forjar tu historia
    a abrir en los infiernos
    los surcos de la vida
    a habitar un rincón
    de ausencias y delirios
    de brazos de papel
    de miedos y deseos
    de infinitas palabras
    preñadas de silencio.

    Del libro inédito
    Las diosas que hay en mí

    Estic buscant un racó
    per trobar-hi la pau
    i és per això
    que em quedo quieta
    per fer més fàcil
    aquesta trobada
    entre el somni
    i el desig
    i tot
    per anar altre cop
    a un paradís
    de pedres, plàstic i
    llums vermells.
    De la mà
    de les fades
    vaig caminant
    ara pel sol
    ara per espais de lluna plena
    sobre gespa fosca
    amb petits retalls de neu.
    Però avui les fades
    volen jugar amb mi
    i sento tan sols sota els peus
    un tros de moqueta
    bruta i verda
    que em desfà l'encanteri
    del camí cap a la pau.
    Resto sola
    i veig un tros de mar
    per retrobar-me
    i és allà
    dintre meu
    on hi ha un espai.

    Del llibre Poemes d'hivern un
    capvespre de primavera (2000)

    página siguiente