Poesía

EDUARD SANAHUJA

EDUARD SANAHUJA, (Barcelona 1953). És llicenciat en Filologia Romànica-Hipànica i Catalana. Professor agregat a l'Escola de Magisteri de la Universitat de Barcelona. És un dels fundadors i Vicepresident d'Aula de Poesia de Barcelona. Ha publicat els poemaris El gos del galiot (1981), Mirador (1983) Doble joc (1988) En defensa pròpia (1994) i Compàs d'espera (2006) Premi de Poesia Vicent Estellés 2005.

SALA D'ESPERA M'han receptat que esperi. Entro a la sala on esperar serveix per esperar. Les cadires acullen el silenci de tots els qui esperem que algú ens digui pel nom. Aquí el temps no té pressa. Es posa l'uniforme i puja a la tarima per escriure amb el guix del compte enrere els darrers epitafis del record. Com els mestres d'abans, autoritari, ens mana acabar els deures: hem de posar sentit a cada un dels fonemes i redactar la vida que ens hauria agradat. Com que el temps no té límit a la sala d'espera, el millor és ser pacient i obedient com un mort. Del llibre Compàs d'espera (Alzira, 2006)
PICASSO Per aprimar cavalls i engreixar pits de dona s'ha de tenir la força de l'arrel. No hi ha millor balança que els teus ulls quan pesen el dolor del blanc i el negre. PICASSO (VERSIÓN DE EDUARD SANAHUJA) Para menguar caballos y agigantar los senos se ha de tener la fuerza de la raíz. La balanza perfecta son tus ojos al pesar el dolor del blanco y negro.	MODIGLIANI Tens la sang del cavall repintada a la boca. Els ulls com l'ametista dins uns lingots de pell. La teva longitud és la d'un fill que ha mort. Respires lentament un fum de ganivets. MODIGLIANI (VERSIÓN DE EDUARD SANAHUJA) La sangre del caballo repintada en la boca. Los ojos de amatista en lingotes de piel. Toda tu longitud es la de un hijo muerto. Respiras lentamente un humo de cuchillos.
página siguiente