PRIMERA VISIÓ
I
Em mirava amb ulls ardents.
El tren feia via com una exhalació,
deixant arbres, camps, cases enrere.
El viatge havia començat en un punt lluminós
vora els rails, prop del far.
Feia fred.
En el compartiment on sèiem
l'atmosfera era càlida,
i un llum color d'ambre il·luminava
un llibre obert.
Va alçar la vista
i em va mirar,
interrogant-me.
CINQUENA VISIÓ
IX
Respiràvem en un sol cos,
ens miràvem amb els mateixos ulls,
les mans s'abraçaven a les mans,
ens confoníem en una sola claror,
érem en una dimensió
que les tancava totes:
érem dins l'esfera.
Els ponts havien desaparegut.
Les escales havien esdevingut inútils.
On havíem d'anar més, si ja havíem arribat?
Del llibre Cinc visions (Lleida, 2006)
|
Traducción al castellano: ANTONIO GARCÍA LORENTE
PRIMERA VISIÓN
I
Me miraba con ojos ardientes.
El tren circulaba como una exhalación
dejando atrás árboles, campos, casas.
Había comenzado el viaje en un punto luminoso
a la orilla de los raíles, cerca del faro.
Hacía frío.
En el compartimento
donde estábamos sentados
era cálida la atmosfera,
y una luz color de ámbar iluminaba
un libro abierto.
Alzó la vista
y me miró, interrogándome.
QUINTA VISIÓN
IX
Respirábamos en un solo cuerpo,
nos mirábamos con los mismos ojos,
las manos se abrazaban a las manos,
la misma claridad nos confundía,
estábamos en una dimensión
que las cerraba todas:
estábamos bien dentro de la esfera.
Todos los puentes desaparecieron.
Hasta las escaleras son inútiles.
¿Dónde más era necesario ir si habíamos llegado?
Del libro Cinco visiones (Barcelona, 2010)
|