ORIOL SÀBAT

Barcelona (1967). És llicenciat en Belles Arts i es dedica a una gran varietat de disciplines, com el dibuix, la pintura, el gravat, l'escultura, la ceràmica o el disseny. Des del 1989 ha fet més de vint exposicions individuals. Ha cultivat l'assaig, el conte i la poesia. El 2008 es va editar una monografia sobre la seva obra, que inclou set poemes de l'autor, amb textos de J. Corredor-Matheos, Albert Mercadé i Susanna Rafart, juntament amb el film Cursa cap al no-res (Insòlit Editor i Films d'Art). Té inèdit el llibre de poemes Els qui moriran et saluden.

Hem mirat un arbre i ens ha semblat com si fos una creu. No ho volíem, però les nostres venes ho desitjaven.      El cor s'ennegria mentre abraçàvem el tronc, les mans cremaven de llum i les llàgrimes que el regaven el feien créixer contra nosaltres. La campana toca un misteri i el calze s'aboca en flames... sobre imatges lluminoses, música alegre o trista, tendons i venes que prenen la foscor amb els dits... Hem estat covards. Quan hem volgut ferir, defensar-nos, clavar una puntada o un cop de puny, ho hem fet amb una reverència, inclinant-nos hipòcritament sota el botxí. Hem menystingut la nostra fortalesa, lloant amb un nus al coll la vostra autoritat. Ens hem arrossegat amb indigència per la vida, fugint sempre, mig amagant la nostra veritat, ja irretrobable, entre les escorrialles dels vostres actes poderosos.

página siguiente