Poesía - Colaboración Especial

NARCÍS COMADIRA

Girona, 1942. Poeta, traductor, assagista i pintor. Va estudiar al Seminari de Girona, al Monestir de Montserrat i a les Facultats d'Arquitectura i Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar d'Història de l'Art. Posseïdor d'una vasta cultura, ha fet incursions amb èxit en la dramatúrgia, el periodisme, la crítica literària i la traducció. Va ser professor lector a la Universitat de Londres entre 1971 i 1973. Dels seus llibres de poesia destaquem La llibertat i el terror (1981), Enigma (1985) i En quarantena (1990). Va reunir la seva obra poètica a Formes d'ombre (2002). El seu darrer llibre de poemes és Llast (2007). Com a traductor ha publicat l'antologia de poesia italiana De Francesco d'Assis a Giacomo Leopardi (1985), Poesia italiana contemporània (1990) i la seva traducció complerta dels Canti de Giacomo Leopardi (2004).Ha estat guardonat amb importants premis entre els quals citem Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, Ciutat de Barcelona, Crítica de Catalunya i Lletra d´Or.

CISTERNA Ni les clivelles de la pedra calcària on tenen les sargantanes el seu secret imperi i pugen per l'escorça del garrofer, sempre vibrants, ni aquesta terra cansada, de camps abandonats on la savina abraça la figuera feixuga i els ametllers eteris posen el seu verd àcid sobre el més immutable, tranquil, de l'olivera, sinó aquest cor ombrívol, aquesta entranya fèrtil que conserva tots els plors de l' hivern i en sap fer vida latent. Per ella l'estiu angoixat de cigales que es veu cremar la pell mentre impassible mira com es fan vells els arbres, com s'assequen branques i camps enyorosos d'arades, es torna tendre. Per ella, també, tota altra sequedat es veu reconfortada. A sol batent, en la nit més obscura, tresor de cristalls fresquíssims, reserva de memòria, cova d'amor, cisterna ...	CISTERNA Ni las rendijas de la piedra calcárea donde las lagartijas esconden su secreto imperio y suben por la corteza del algarrobo, siempre vibrantes, ni esta tierra cansada, de abandonados campos en donde la sabina abraza a la pesada higuera y etéreos almendros vierten su verde ácido en el más inmutable y tranquilo, del olivo, sino este corazón en la penumbra, esta fértil entraña que conserva el llanto del invierno y lo convierte en vida latente. Por ella, el verano agobiado de cigarras que su piel ve quemarse mientras mira impasible envejecer los árboles, secarse las ramas y los campos nostálgicos de arados, se [enternece. Por ella, también, cualquier otra sequedad se ve reconfortada. A sol batiente, en la noche más oscura, tesoro de cristales fresquísimos, reserva de memoria, cueva de amor, cisterna... Traducción al castellano: GOYA GUTIÉRREZ Del llibre Enigma.
MELMELADA Octubre allargassat, no contradiguis massa aviat aquest pòsit d'estiu. La solitud, al cor, ja senyoreja. Deixa pels ulls uns dies de miracle. És trist l'engany del cos i el teu engany. Tot, l'or dels arbres, la llum, fins la vida implacable dels joves que mosseguen una fruita sucosa, la tenebra ho engolirà. Per dins, anem plens d'ombres. Els cossos floten en la mel del sol.	MERMELADA Octubre prolongado, no contradigas demasiado pronto el poso del verano. La soledad, en el corazón, ya señorea. Deja para los ojos unos días de milagro. Triste es el engaño del cuerpo y tu propio engaño. Todo, el oro de los árboles, la luz, hasta la vida implacable de los jóvenes que muerden una fruta jugosa, la obscuridad devorará. Por dentro, vamos llenos de sombras. Flotan los cuerpos en la miel del sol. Traducción al castellano: GOYA GUTIÉRREZ Del llibre Enigma.
DESDESIG Com un bedoll tremoles, dolcíssim ca, amic meu. Passes les hores soles perdut entre la neu ardent dels teus dominis. Solitud, passió? No em pregunto què sento. No vull pau ni repòs. Vull només les carícies de seda del teu cos. Temo saltar la tanca que t'envolta i que, enmig del teu jardí, com sempre, se'm mengi el desdesig.	DESDESEO Como un abedul tiemblas mi amigo, can dulcísimo. A solas pasas horas perdido entre la ardiente nieve de tus dominios. ¿Soledad, pasión? No me pregunto qué siento. No quiero paz ni reposo, tan sólo las caricias de seda de tu cuerpo. Temo saltar la cerca que te rodea y que, en medio de tu jardín, como siempre me devore el desdeseo. Traducción al castellano: GOYA GUTIÉRREZ Del llibre Desdesig.
BONS PROPÒSITS Adéu la pell lleugera On els ulls s'emmirallen. Per baixar al fons del pou, Guanyar pes, ser una pedra.	BUENOS PROPÓSITOS Adiós la piel ligera, de la mirada espejo. Para hundirse en el pozo, ganar peso, ser piedra.
OMBRA DAURADA Brilla amb un fosc fulgor dolça ombra daurada recòndita insistent la que commou d'afany aquest món desolat viva víscera tendra encara joventut.	SOMBRA DORADA Brilla oscuro fulgor dulce sombra dorada recóndita insistente que conmueve de afán este mundo desierto viva víscera tierna juventud todavía. Traducción al castellano: DOLORS OLLER Del llibre En quarantena. De l'antologia Formes de l'ombra (Poesia 1966-2002) Edicions 62 Empúries, Barcelona 2002.
página siguiente