SÓC TOT JO
No és tan sols que el meu cor,
feixuc i ja esquinçat,
defalleixi de no poder sentir el teu alè.
No és tan sols que el meu seny,
sotragat de tant enganyar-se,
em digui que ja no t'entén.
Sóc tot jo,
animal sagnant per ferida immensa,
que perdo la vida en inútil intent
de viure per tu.
I sóc tot jo,
aprenent tremolós d'amant,
definit per la absoluta necessitat de tu,
que tinc la certesa absoluta
que ets tu el meu destí.
|