XAVIER CARRERAS


AL DELTA AMB BINOCLES

El cel no és res sinó el vol de l'arpella,
l'aire, informe sense el xoriguer.

L'eternitat de l'ànec de coll verd
amb el cap dins les plomes de l'esquena.

L'instant exacte, únic, d'aigües tèrboles
en amagar-se el cos del cabusset.

Silenci alat de temps i espai oberts
esdevenint la música del delta.

Enmig dels trons d'ocells encarcarats.