___________ PERE RAMON AGUILÓ ___________

I la fi del miratge et sorprèn.
La Nit de Reis s'esmicola als teus ulls,
et solquen les galtes llises estrets
rierols tremolosos de foscor.
S'allunya la màgia resplendent:
la vida es delata al teu rostre incert.
Com enfuriat aligot s'abat
aquesta absència sobre el coixí,
absència que els teus llavis desvetllen.
En la seva paraula desolada
perpetuo, tanmateix, la quimera
de reviure qui em va atorgar la vida,
qui tan breus mots pogueres regalar,
qui, com tènue figura de sorra,
tan lleu se m'havia anat esgrunant.

Novembre de 2008