_______________ ALBERT CALLS ________________
INSOMNIS DE L'AIGUA
Sento com la pluja s'abat nocturna
damunt el mar d'hivern,
on s'ofega la neu que cau.
Blanques volves entelen la quietud
dels somnis,
blanques volves ens remeten al passat,
l'orla de la nit es desfà en clarobscurs
i tonalitats de grisos,
blanques volves que es desfan
al contacte amb un mar rebel.
Amagat en la boscúria èbria
dels meus pensaments,
les fulles de l'ànima són el baròmetre
de la voluble atmosfera.
Cal saltar per damunt del passat
encerclat amb filferros
i oblidar tots els perfums inoblidables.
És novembre i plou
i el mar és un immens cementiri,
sense creus.
De "Nigromàntic" (2007)
(Antologia poètica 1984-2006)
|