________________ JOAN ROSÉS _________________


TRONTOLL

És en aquest moment,
precís i irreversible,
que l’existència trontolla.

És ara que, sense soroll,
amb el somriure glaçat,
els esquemes es trenquen.

Despullat,
confós,
atemorit,
sents com la vida brolla,
brutal,
despietada,
deixant-te sense alé.

Instal•lat en la mort confortable,
t’adones,
desesperat,
esperançat,
que segueixes viu.