SUSANA RAFART


ENTRE DOS FARS

a M. F.

H i ha un punt a l'horitzó que no creuem,
mirant entre dos fars redols de barques,
damunt la pell gastada dels corrents
quan trenca esgarrifances el record.
L'estret sota la lluna és cos salvatge,
vent de festa ja vell d'algú que avança
i deixa sota els porxos unes noies
amorosint cançons amb veu nocturna,
com un velam inútil per la càrrega.
Més tard, els fars fan muda l'esperança
d'un mar que dins la xarxa no perdura,
i tot, ja lluny del món, reprèn quietuds.

Del llibre inèdit
"De l'erable a la finestra o qualitat de núvol"