JOSEFA CONTIJOCH

Erràtica com el caos infinit
la matèria ondulant desconeguda
desballestat el mecanisme
sense instruccions d'ús
els peus empantanegats feixucs
oh vanitat de vanitats
oh quanta confusió
com muntar l'esquema
sinó acceptant el joc donat
fent la circumval·lació de la sang cruel i fèrtil

ara i sempre ho hauries de saber:
un temps hi ha per a cada cosa.

Inèdit

RECORD

Anguis in herba.
VIRGILI

A quell dia d'estiu
acceptada l'espera
a l'herba abandonada
sota l'herba la serp
a sobre el món els núvols
i més enllà el no-res
que lentament creixia
que lentament mirava
la noia sobre l'herba
entregada a la vida

Del llibre de poemes Les lentes il·lusions