H
e perseguit formigues amb el meu fill.
Encuriosit se les mira com joguines
en moviment, les tragina, se les menja,
furga els motius de l´ètica.
No l´aturo,
m´he quedat sense arguments. Veig com pren ritme
devastador i desola la llar d´altri
i no m´hi oposo, embadalit sóc ell,
el meu comportament és el seu, cultura
tradicional europea. Hem tret l´espasa
de fer injustícia, més tard vestiré
un mort amb la roba d'un altre més mort.
Tot és justificable, un efecte òptic
creat amb paraules, un conjunt de postissos
i una vacuna per a la convivència :
La hipocresia que fa venir la febre
però sadolla d'amor propi el que és just.