TERESA COSTA-GRAMUNT



EDIFICI

C osta poc, d'enrunar.
Un atac d'ira
i cauen les parets que et protegien.
No és contra mi,
que has de presentar batalla.
De res no et servirà trencar el mirall,
l'aigua et retornarà el rostre que no vols.
N'hi ha que veuen llunes per tot arreu
i tu fas estelles dels núvols.
Perquè no em vegis plorar
amago la cara darrere la nit.

(Inèdit)