TERESA COSTA-GRAMUNT



ATHENA NUA

Una lleugera remor d'ales desvetlla la tarda:
el sol penetra les pedres, les escalfa, les perfuma.
Athena surt de l'aigua, nua.
Tirèsies la veu, parpelleja, sua.
La verge l'encega, li pren l'esguard,
i el vent de l'espant besa el front del vell.
Mai més no veurà els peixos nedant,
els gallarets ardents, el verd dels prats.
Athena remou els fons de la mirada ferida,
hi llança el raig d'una llum divina:
d'ara en endavant Tirèsies profetitzarà
allò que tots hauríem de saber mirar
amb l'ull inexorable de la consciència.

Del llibre "Santuari grec".