EDUARD SANAHUJA

EPITAFIS


Parameci

Q ue un sigui molt petit no vol dir que no compti.
Jo també vaig ser bell als ulls del microscopi
i els meus cilis vermells van inspirar un poema.
Ara ocupo aquest lloc. És potser el lloc més ínfim,
però es troba a mig camí de la immortalitat.
Ser poc és també ser. Jo defenso el meu dret
i el dret de tots aquells que mai no han tingut forma.
Atura't, fes-me cas, i escolta entre les tombes:
Veuràs que en l'equipatge del silenci
no hi pot haver distància entre el tot i el no res.

Nadó

D esprés de néixer,
la solitud glaçada del bressol,
la fam a la pell de l'esquena,
tot el brogit del món
damunt el ventre.
La llum primera
és com la travessia d'un desert;
la llum darrera
és l'escola on he après a no somriure.

Del llibre "Compàs d'espera"