|
MANUELA MARTORELL
EL CAMÍ
La vida és el meu camí,
pot ser pla o pedregós
amb pujades o vessants,
mai no sabré el que m'espera.
Estic lligada al destí,
amb una fina cadena
que ja no me'n podré desfer
quan ell em vulgui sorprendre.
No cal que vagi de pressa
que ja prou que corre el temps;
és millor que sigui llarg
perquè no tindrà tornada.
Potser trobi la drecera
que em faci el camí planer
o la font mig amagada
que em pot mitigar la set.
Si vaig sempre endavant
com la barca de vela
que la va empenyent el vent,
deixaré l'escuma enrera.
És bo recollir els records,
ells em faran companyia
si haig de caminar sola,
el temps que em quedi de vida.
|
