Era un pi diferent

El vaig mirar per última vegada,
sabia que no el veuria mai més,
la serra ja estava preparada,
el pi vivia els seus últims moments,
quan la tala va estar acabada,
s'havia tret la vida a un innocent.

Ja no veurà l'alba en fer-se de dia,
no tornarà a sentir l'escalfor del sol,
ni el ocells que a les branques dormien,
el matí, quan van a fer el primer vol,
tampoc no veurà els núvols com passegen
ni quan el cel està clar, tot llis i blau,
no podrà entomar la pluja quan li cau
que li donà verdor i fortalesa,
no el balancejarà el vent bufant,
ja no veurà els llampecs de la tempesta,
no sentirà els trons que es van acostant,
ni la lluna, quan mirava des del cel
el dia i la nit com s'estan abraçant.

No podrà dormir, sota el mantell d'estels.

siguiente poema de la misma autora