
|
XAVIER CARRERAS
COSTA RICA(*)
A Rafael
Dios tenía que confiar, por fin,
En el hombre bueno y fuerte,
Pero un bueno y un fuerte
Siguen siendo dos hombres.
W. Szimborska
És aquest lloc un món a l'inrevés
la sorra no crema i el mar escalda;
de nit, s'enfebra la flor tot cridant
minúsculs voladors de sang calenta;
es pinta de roig la freda granota,
de blau de glacera el llac sulfurós...
Abriga't, només, si vas a un volcá
on els homes llestos es van fer bons.
(*) Aquest petit país centramericá va viure el seu darrer conflicte bèl.lic durant la revolució de la burguesia rural de 1948. Tot seguit, s'abolí l'Exèrcit, es nacionalitzà la Banca i es continuà el procés d'universalització de la sanitat i de l'ensenyament, que, en l'actualitat, arriben a la immensa majoria de la població. Els costa-riquenys són molt respectuosos amb el seu medi natural, fet que els ha dut a protegir quasi la tercera part del territori, on s'hi troba el 5% de la biodiversitat mundial. D'entre les moltes joies naturals, hi ha una planta, que anomenen "mano de tigre", la flor de la cual, en un fet inaudit dins del món vegetal, eleva la seva temperatura, de nit, fins a 42ºC per tal d'atreure petits animalons pol.linitzadors com colibrís i rates-penades.
siguiente poema del mismo autor 
|